Vaig coincidir amb Enrique Puig al juliol d’aquest any per última vegada amb motiu d’una entrevista per a un Especial de Ronda Iberia sobre el Saló Nàutic de Barcelona i que, per motius obvis, s’ha canviat a última hora. Com les dues vegades anteriors que l’havia entrevistat, vaig tornar a trobar en ell l’home educat, accesible i de resposta irònica i intel·ligent i fàcil sintonia, que definien el seu caràcter. Però per sobre de tot, Puig destacava per la seva capacitat per les relacions públiques i la comunicació, una faceta que va portar-lo a convertir-se, probablement sense buscar-ho, en la imatge pública de l’empresa familiar de perfums i cosmètica que havia ajudat a convertir en multinacional i també d’entitats com el Reial Club Nàutic de Barcelona i el Saló Nàutic de Barcelona, que presidia, i, per extensió, de la nàutica a Catalunya i Espanya. Amb la seva mort, desapareix un dels grans impulsors del Saló Nàutic, actualment un dels tres més importants d’Europa.