El discurs i la reivindicació sobiranista van tenir una presència destacada durant els actes de la Diada (unes 30.000 persones van assitir a les mobilitzacions independentistes, segons els organitzadors), però sense una convocatòria ni posicionament consensuats. Fins a tres van ser les manifestacions convocades: una per part de les 59 entitats independentistes liderades per Sobirania i Progrés (la més concorreguda); la tradicional d’ERC i una tercera que aplegava col·lectius com Maulets, les CUP, etc, i que van servir per evidenciar diferències de forma i de criteris més que de fons entre els organitzadors, i per posar de manifest que ERC ha deixat de polaritzar l’independentisme català després del desgast d’aquests anys al poder i de les lluites internes.

El tema estrella d’ahir de tots els discursos i les converses va ser la crisi però també la negociació del finançament en la qual el govern espanyol no sembla tenir la intenció de cedir. Ahir es va poder tornar a percebre el sentiment del català decebut i emprenyat amb Madrid, amb Zapatero i Solbes, per l’incompliment sistemàtic de les seves promeses. Una crispació social que anirà en augment si Catalunya no aconsegueix ja no el finançament que es mereixeria sinó el que marca el descafeinat Estatut que vam aprovar. La bona notícia és que l’Amadeu Casellas ha deixat la vaga de fam després d’aconseguir el compromís per part del departament de Justícia de concedir-li el tercer grau penitenciari. És de desitjar que la seva reinserció social vagi acompanyada del suport que li han donat diversos col·lectius i particulars perquè no torni a caure en la trampa de delinquir.