Fins a quin punt creus que una empresa i/o responsable de comunicació pot ajudar a la projecció d’un restaurant i d’un xef?
Una empresa o un responsable de comunicació ha de saber detectar quines singularitats té cada restaurant o xef i en quins mitjans poden resultar de més interès divulgar-ho. En aquest sentit, fan més present l’activitat d’aquests professionals entre la premsa interessada en la temàtica gastronòmica. També són útils a l’hora d’establir contactes entre els periodistes i els cuiners, que sovint han de lluitar contra la seva pròpia agenda.

Quina opinió en teniu els periodistes com tu de les empreses de comunicació? Què en valores i què no?
Si una empresa de comunicació aporta informació realment innovadora i interessant i facilita el contacte del periodista amb el cuiner, ens agrada. L’opinió negativa apareix quan les empreses de comunicació ‘venen’ discursos que no estan assumits pel seu client/cuiner, quan envien informació indiscriminada sense tenir en compte a quin mitjà s’estan adreçant o quan no saben interpretar bé perquè els continguts que proposen no interessen al mitjà i, malgrat tot, hi insisteixen. Des dels mitjans, també qüestionem certa política d’alguns gabinets de comunicació, que organitzen esdeveniments o creen notícies per ser publicades en lloc de comprar espais comercials com seria tradicional. La substitució per part de les empreses de la inversió publicitària per inversions en un pla de comunicació és una circumstància que provoca conflictes en els mitjans.

Quines són les teves principals fonts d’informació a l’hora d’estar al dia del teu sector i com les segueixes?
Són múltiples. La principal, el contacte directe amb cuiners i productors agroalimentaris, en el nostre cas. Altres fonts: assistència a esdeveniments gastronòmics, seguiment de mitjans especialitzats (incloent-hi xarxes socials i blocs) i informació rebuda mitjançant gabinets de comunicació.

Nandu Jubany, de Can Jubany, té una responsable de comunicació externa però no així els germans Roca, d’El Celler de Can Roca, que s’ho fan ells mateixos. Ambdós tenen prou visibilitat i estan entre els xefs i restaurants que més difusió tenen del país. Els dos models són perfectament vàlids?
Vist l’èxit, sí. En qualsevol cas, en els darrers mesos, El Celler de Can Roca ha assignat la tasca de comunicació d’una manera molt concreta a una persona del seu equip, seguint el model que ja havia tingut El Bulli.

En una entrevista a la Gastroteca al 2011 dius: “Les empreses agroalimentàries encara tenen molt camp per córrer ja que la comunicació no es fa de manera eficaç”.Creus que s’ha millorat en aquest sentit? Com comuniquen ara cellers, petits productors, elaboradors…?
No s’ha millorat gaire. Em referia sobretot a empreses petites, que no dediquen gaire inversió en comunicació. El contacte amb ells moltes vegades és una mica complicat, si bé és cert que després és fàcil trobar-hi bona predisposició. Però no es fa d’una manera professionalitzada.

L’ aparició de les xarxes socials i de portals especialitzats, com Gastronomistas, on participes, ha ajudat a contribuir a la comunicació gastronòmica?
Sí, és clar. Especialment les xarxes socials la fan molt més immediata. Les xarxes socials s’han convertit en ineludibles com a font d’informació i d’estar en contacte amb el món de la cuina i la gastronomia? Absolutament, igual que ha passat en gairebé tots els sectors. Però en la gastronomia, especialment pel que fa a tendències, aquest fet és especialment notori.

Autors:

Carles Muñoz, periodista i cofundador d’Eixdigital.cat

Eudald Aymerich, periodista i fundador de Monmar Com.